Els principals problemes que podem trobar en les xarxes de distribució d’aigua de consum i/o aigua calenta sanitària són:
- Incrustacions en els conductes degudes a aigua d’alta duresa i alcalinitat, augment de la temperatura, presència de diversos materials en el sistema, variacions en la qualitat de l’aigua, etc.
- Corrosió causada per aigua agressiva de baixa duresa i baixa alcalinitat, presència de diversos materials en el sistema, cloracions excessives, etc.
- Contaminació biològica deguda a una falta de control del tractament biocida, presència de ramals morts o zones de poca recirculació, presència d’incrustació, presència de corrosió, etc.
Els fenòmens d’incrustació, corrosió i els creixements biològics contribueixen a la reducció del flux de l’aigua, a la reducció de la transferència de calor i, fins i tot, a la modificació del gust i olor de l’aigua. L’oxidació, d’altra banda, pot alliberar metalls pesats en el sistema, alguns dels quals són tòxics (Cu, Pb), i també provocar danys materials (pitting), amb la consegüent pèrdua d’aigua. La contaminació microbiològica també pot produir l’aparició de malalties com la Legionel·losi.
Tot això suposa un augment del cost d’explotació d’aquests sistemes i un risc per a la salut dels seus usuaris, per la qual cosa cal realitzar un correcte tractament de l’aigua que sigui eficient, no tòxic i que no aporti gust, color ni olor a l’aigua. L’esmentat tractament haurà de complir, a més, amb allò especificat en la legislació sobre additius per a aigües de consum humà (Ordre SAS 1915/2009).
