Una important empresa paperera produeix vapor de mitja pressió per a la fabricació de paper. L’aigua disponible és captada des d’un riu proper i després d’un procés de clarificació per decantació és bombejada fins a una planta de producció d’aigua osmotitzada. En aquesta planta és filtrada mitjançant filtres bicapa tancats abans del seu bombejament a alta pressió cap a la planta d’osmosi inversa.
L’aigua osmotitzada és emmagatzemada en un dipòsit cilíndric vertical i és sotmesa a un procés de descalcificació d’afinament prèvia aportació al desgasificador tèrmic de la caldera de vapor.
El problema es va produir quan els dos filtres bicapa de sorra-antracita van patir un trencament de la paret de la seva ampolla per excés de pressió en l’entrada, donant com a resultat l’aturada immediata de la planta d’osmosi inversa. Això va provocar la necessitat d’alimentar la caldera amb aigua descalcificada (de conductivitat molt superior a la de l’aigua osmotitzada) i per tant augmentar dràsticament el règim de purgues, amb el consegüent augment de consum d’aigua, gas i productes químics.
A continuació, es detalla el balanç anual de costos de la situació inicial (aportació d’aigua osmotitzada a la caldera) versus la situació després del trencament de filtres (aportació d’aigua descalcificada a la caldera):
Per tant, aportar aigua descalcificada en comptes d’aigua osmotitzada a la caldera, per a una producció de vapor de 12 Tv/h, suposava més de 155.000€ de sobrecost anual.
